creacionisme

m

Literatura

Doctrina poètica que declara l’autonomia total del poema, partint de la negativa de tota representació.

D’acord amb el creacionisme, l’única manera de relacionar-se amb la natura és creant com ella, no pas imitant-ne les creacions. El màxim expositor de la doctrina fou el xilè Vicente Huidobro (1893-1948) durant els anys de la Primera Guerra Mundial.