crinoïdeus

m
pl
Zoologia

Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus

© Fototeca.cat

Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.

Són formats per un cos caliciforme anomenat disc, del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats. En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle. Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze. L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari. Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades. Entre les pedunculades actuals, pertanyen a l’ordre dels inanudats o pentacrinoïdeus, els anomenats lliris de mar (Calamocrinus), que es donen en aigües profundes. Els exemplars de l’ordre dels articulats o antedonoïdeus en estat adult no tenen peduncle; els representants a les nostres aigües litorals són les clavellines (Antedon, Leptometra).