cripsi

f
Ecologia

Adaptació per la qual un animal és difícilment visible en el medi habitual per tal com n’adopta la coloració o en copia les estructures.

Els mecanismes de la cripsi no són constants, puix que n'hi ha uns d’ús general, utilitzats per un gran nombre d’espècies segons el medi o l’estació de l’any, i uns altres que són especialitzats i propis d’espècies concretes. En el primer cas hi ha les adaptacions de color a la tonalitat predominant en el medi; això es dóna tant en els vertebrats com en els invertebrats, tant en el fons de la mar com a la terra. N'és un exemple l’adopció del pelatge blanc per part d’espècies que a l’hivern viuen en ambients nevats. En el segon cas hi ha aquelles espècies que tenen estructures críptiques úniques, com és ara l’insecte-pal, que ha modificat l’estructura externa de tal manera, que ha pres l’aparença de les branques sobre les quals viu, o els peixos bentònics com el llenguado (Solea solea), de cos molt aplanat, boca lateral i els ulls a un costat, difícil de distingir del fons sorrenc. En general, els mecanismes de cripsi són emprats com a camuflament i defensa, però també poden ésser usats pel predador per a passar desapercebut i poder atacar la víctima sense ésser vist.