El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’. Es dona a l’atmosfera en una proporció molt baixa (1 cm3/m3), i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels. Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898. Hom l’obté per destil·lació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid. És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització (14 aV). Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid (Kr·5,75 H2O) que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’aigua, en són coneguts dos fluorurs: KrF2 i KrF4. Poc conductor de la calor, el criptó és utilitzat, barrejat amb el xenó, per a constituir l’atmosfera inerta de les bombetes, cosa que permet d’obtenir-ne un rendiment excel·lent. També és utilitzat com a font lluminosa en certs tubs de descàrrega. Alguns dels isòtops donen unes radiacions molt monocromàtiques. Així, la radiació corresponent a la transició entre els nivells 2p10 i 5d5 de l’àtom de criptó 86, fou utilitzada per a definir amb exactitud el metre, que és igual a 1.650.763,73 vegades la longitud d’ona d’aquella radiació.
m
Química
Propietats físiques del criptó
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.