Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa. Les potes són curtes; les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós. El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils. Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari. Són animals molt ben adaptats al medi aquàtic, i llur anatomia ha experimentat un seguit de modificacions a posta per a poder-s’hi desenvolupar plenament. Els orificis nasals s’obren a l’extrem del musell, en posició dorsal, i són dotats d’un sistema valvular que els permet de tancar-los quan l’animal se submergeix; els pulmons tenen una gran capacitat i poden emmagatzemar l’aire suficient per a les immersions, que poden ésser poc o molt llargues. Sovint romanen completament submergits, només amb els orificis nasals i els ulls arran de la superfície, la qual cosa els permet de vigilar constantment, tot cercant possibles víctimes. Llavors, mitjançant un plec palatí, poden separar l’aparell respiratori completament del digestiu, i d’aquesta forma poden agafar les preses àdhuc si són submergides.
Són animals principalment actius al capvespre; a les hores de sol resten immòbils a l’ombra. Qualsevol alarma fa que es precipitin a l’aigua, que, al capdavall, és llur medi de vida natural. S'alimenten de peixos o animals de majors dimensions. Atenyen edats notables (hom parla de més de 200 anys), bé que la majoria de dades es refereixen a animals en captivitat. La filogènia clàssica deixa els crocodilians en una branca paral·lela (on també se situarien els ocells) de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents, situa els quelonis a la base d’aquest arbre evolutiu i aparella els rincocèfals (només representats per la tuatara neozelandesa) amb els escatosos. Els últims estudis moleculars realitzats (una anàlisi de 24 gens nuclears i d’ADN mitocondrial) i les conclusions que se'n deriven aparellen els crocodilians amb els quelonis i situen els escatosos a la base de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents.
Representants més importants de l’ordre dels crocodilians
| Família dels crocodílids | ||
| Crocodylus acutus | cocodril americà o nassut | |
| Crocodylus niloticus | cocodril del Nil | |
| Crocodylus palustris | cocodril palustre | |
| Crocodylus porosus | cocodril porós | |
| Crocodylus rhombifer | caiman | |
| Osteolaemus tetraspis | cocodril nan o de front ample | |
| Tomistoma schlegelii | cocodril malai | |
| Família dels al·ligatòrids | ||
| Alligator mississipiensis | al·ligàtor americà | |
| Caiman latirostris | yacaré | |
| Melanosuchus niger | caiman bru | |
| Paleosuchus palpebrosus | caiman mesquer | |
| Família dels gaviàlids | ||
| Gavialis gangeticus | gavial | |