cultura i personalitat

f
Antropologia

Corrent de pensament antropològic desenvolupat als EUA els anys 1930-40.

Hom troba els seus precedents en les recerques de F. Boas, C. Wissler, A.L. Kroeber, R.H. Lowie i el lingüista E. Sapir, per als quals la cultura constitueix el fonament tant de les estructures socials com del comportament humà individual, adquirit a partir d’un procés previ de socialització (aculturació). Margaret Mead, Ralph Linton i Ruth Benedict, representants conspicus del corrent de cultura i personalitat, recolliren i desenvoluparen aquestes idees. En general, hom pot afirmar que aquests antropòlegs comparteixen com a premissa bàsica la creença que qualsevol cultura comporta un tipus de personalitat predominant, en el sentit que els individus esdevenen com un reflex de la totalitat d’aquesta cultura, com si cada individu aportés, en néixer, diverses potencialitats i el medi social en seleccionés unes quantes, en presentar a l’individu models de comportament que aquest ha de seguir per adaptar-s’hi (R. Benedict); la cultura és, doncs, un procés que va des de l’individu a la societat, i les diferents cultures responen a una evolució des de les més simples a les més complexes (R. Linton). Entesa com a totalitat i examinada en el seu aspecte estàtic, la cultura tampoc no comporta, per a aquests autors, cap possibilitat de canvi radical. Ara bé, com que la personalitat no pot reduir-se als aprenentatges motors, per explicar la interiorització de valors i normes l’antropologia recorre a la psicoanàlisi: nocions com les d’identificació i introjecció permeten de comprendre com l’individu esdevé parcialment conforme als models del grup: els condicionaments institucionals i els mecanismes de defensa contribueixen a formar conductes diferents, i hom hi subratlla la importància de les imatges del pare i de la mare, de les frustracions, etc. Aquest esforç de mútua connexió entre psicoanàlisi i antropologia ha estat determinant de tot un corrent culturalista modern que té en Erich Fromm i Abram Kardiner, entre d’altres, els principals representants.