Pertanyen al grup superior nord-oriental de les llengües nakhodaguestàniques (el kúmik i l’àzeri, bé que són considerats daguestànics per raons de localització geogràfica, pertanyen a la família de les llengües turques). Es descomponen en quatre grups: l’àvar (que inclou l’àvar, l’andi i el dido), el darguà, el lak i el lèsguic (amb el lesguià, el tabassaran i l’agul). Llurs característiques fonamentals són: sistema fonètic complicat, amb un índex elevat de consonantisme gutural, divisió dels noms en classes, ampli índex flexiu i cas ergatiu. L’escriptura era l’aràbiga fins el 1928, que fou substituïda pels caràcters llatins i, el 1938, pels ciríl·lics.
f
pl
Lingüística i sociolingüística