És pròpia de les regions tropicals i subtropicals. La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia. Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries. Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS. El dengue greu (anteriorment anomenat febre hemorràgica del dengue) s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta. Presenta, a més de febre i la resta de símptomes esmentats, disminució de plaquetes i manifestacions hemorràgiques, hepatomegàlia (augment de la mida del fetge) i trastorns circulatoris. La síndrome de xoc per dengue apareix ràpidament, després de la disminució de la temperatura, entre el tercer i el setè dia de l’inici de la malaltia. El 2010 s’identificaren a Europa els primers casos de dengue autòcton (infectats al mateix continent) i, a Catalunya, el 2018.
m
Patologia humana