Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats. En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits: l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota. L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari, una de més interna, dita dentina, i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa, on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent. Quan es dóna una arrel mitjançant la qual la dent s’implanta dins la geniva, aquesta part és recoberta per una altra substància, anomenada cement dentari. Els mamífers presenten les dents solament als ossos maxil·lars, premaxil·lars i dentaris, però en els vertebrats inferiors poden tenir emplaçament palatí o branquial i tot, com és el cas de molts peixos.
La dent apareix filogenèticament com una estructura inclosa dins la pell, i així és com s’esdevé en els condrictis, que tenen un esquelet cartilaginós. En els peixos osteïctis, en els amfibis i en els rèptils (a excepció dels crocodilians), les dents són implantades damunt l’os, i s’hi desenvolupa algun sistema d’unió. Solament en els crocodilians i en els mamífers els ossos tenen alvèols destinats a allotjar les dents; els primers presenten una arrel única a cada dent, i només els mamífers tenen dents amb unes quantes arrels. En general, tots els vertebrats que tenen dents sense alvèols experimenten substitucions durant tota la vida. Les dents noves poden ésser darrere les antigues (cas dels taurons) o a sota (cas dels llangardaixos). Potser les dents més especialitzades de tots els vertebrats inferiors són les de les serps, que tenen formacions molt particulars, completament fusionades als maxil·lars i amb un canal perquè hi passi el verí. Bé que a molts grups hi ha dents de diferents formes, només dels mamífers hom pot parlar d’una veritable heterodòntia, és a dir, de l’aparició de diferents menes de dents a causa d’una especialització funcional.
Menes de dent: A, incisiva; B, canina; C, premolar; D, molar
© fototeca.cat
En general, a part les característiques ja esmentades, hom pot destacar en les dents dels mamífers el fet que com a màxim són substituïdes un cop durant la vida de l’individu i que l’heterodòntia s’hi manifesta en l’existència de quatre tipus de dents: les incisives, les canines, les premolars i les molars; aquestes dues últimes presenten una corona, que pot ésser poc o molt complexa.
A, dentadura permanent del maxil·lar superior; B, dentadura permanent del maxil·lar inferior: 1, incisiva interna; 2, incisiva externa; 3, ullal; 4, primera premolar; 5, segona premolar; 6, primera molar; 7, segona molar; 8, tercera molar (queixal del seny); 9, papil·la incisiva; 10, plecs palatins transversals; 11, paladar; 12, geniva; 13, rafe palatina mitjana
Funcionalment, la dentadura dels mamífers és del tot diferent de la dels altres vertebrats. Primerament cal dir que en els no mamífers les dents no tenen gairebé mai una funció mastegadora, bé a causa de l’absència d’alvèols, bé perquè la separació incompleta entre la via digestiva i la respiratòria els impedeix de tenir una digestió bucal. Per contra, els mamífers han diferenciat unes dents (incisives i canines) per a tallar i prémer i unes altres (premolars i molars) destinades exclusivament a mastegar. Aquesta funció els és possible gràcies a certs canvis anatòmics molt particulars, com ara l’aparició d’una musculatura mandibular molt potent i la pèrdua de la primitiva articulació quadratimandibular, puix que ambdós ossos desapareixen i el dentari es converteix en l’únic component de la mandíbula inferior, la qual s’articula a la resta del crani mitjançant una zona del temporal. Com a conseqüència de tot això es desenvolupa una fase fisiològica de la digestió a la boca. Bé que les dents són típiques dels mamífers, hi ha uns quants grups que no en tenen. Per exemple, els prototeris no en presenten cap a l’estat adult, com tampoc no en presenten, entre els euteris, l’os formiguer i els cetacis mistacocets. Uns altres grups, com els armadillos, tenen la dentadura reduïda, i els odontocets la tenen simplificada, és a dir, l’heterodòntia gairebé hi ha desaparegut.La dentició varia també segons el règim alimentari de l’animal, car tots aquells animals de règim no carnívor han perdut completament les canines, mentre que els d’alimentació carnívora tenen les molars i les premolars transformades perquè puguin triturar la carn. Solament els animals d’alimentació omnívora conserven la dentició completa.