El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis (1572), de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s. XVIII. La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s. XIX. François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau (1826), inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la classificació de les afeccions cutànies. Els treballs de Schönlein, Gruby i Eichstedt iniciaren la investigació dermatològica pels camins etiopatològics. La interpretació fisiopatològica i constitucional de la dermatologia fou iniciada durant els primers anys del s. XX amb l’obra de Josef Jadassohn i Bruno Bloch.
f
Medicina