devanagari

m
adj
Lingüística i sociolingüística

Alfabet devanagari

©

Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi , com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud.

Hom troba els primers vestigis del devanagari en inscripcions del segle VII, i són una modificació de l’escriptura gupta, posada en voga al segle IV per la dinastia homònima. D’escriptura tradicional del sànscrit, el devanagari ha esdevingut l’alfabet de l’hindi modern.