Originàriament i etimològicament coincideix amb el ṛta, llei de veritat que suporta tot el cosmos, i equival a la llei del sacrifici. Dotat d’un sentit essencialment moral, el dharma no pot ésser transgredit sense que hom deixi d’ésser ari i esdevingui vṛta, dāsa o pāni, és a dir, una entitat netament demoníaca. Ultra significar la llei moral universal, dharma esdevé també sinònim del codi de conducta particular d’un individu o d’un grup. El Mahabharata el defineix, en aquest sentit, com el deure acomplert pel seu valor intrínsec. Entre els significats de dharma sobresurten els de virtut, moralitat, rectitud, deure, llei, bonesa, veritat. D’acord amb els dharma-śastras, que representen el codi ètic hindú, la vida humana té quatre finalitats (puruṣārtha), i el dharma n'és la tercera. En el budisme, on té connotacions específiques, dharma significa generalment la doctrina predicada pel Buda.
m
Hinduisme