El document a reproduir (necessàriament translúcid) és sobreposat a un paper recobert d’una emulsió sensible (paper ozalid) i el conjunt és introduït dins una màquina (màquina de copiar) el centre de la qual és constituït per una làmpada de raigs ultraviolats —allargassada i que agafa tot l’ample— i entorn de la qual és fet avançar el paper de manera contínua per entre una llarga U de vidre, que embolcalla la làmpada, i uns corrons que giren contínuament. Un cop el paper de còpia ha estat impressionat, és a dir, quan la llum ultraviolada ha destruït l’emulsió en totes aquelles zones que les parts opaques de l’original no recobreixen, una altra sèrie de corrons el fan passar per dins d’una cambra plena de vapor d’amoníac (revelatge sec), o bé l’immergeixen dins un líquid (revelatge humit) o l’escalfen (revelatge tèrmic), per tal que les sals diazoiques, en reaccionar, donin origen al colorant estable que confegeix la imatge de la còpia final. Hom utilitza especialment aquest procediment per a reproduir plànols realitzats sobre paper vegetal.
f
Disseny i arts gràfiques