dipnous

m
pl
Ictiologia

Subclasse de peixos osteïctis de cos allargat, crani a penes ossificat i una respiració branquial i una de pulmonar (un o dos pulmons).

Tenen escates cosmoides, larves amb branquies externes i canal de Wolff que evacua esperma i orina. Les aletes parelles tenen forma de pala o de fuet, i les senars són de forma variada i tendeixen a unir-se amb la cua. Dins els dipnous hom inclou tres ordres: els ceratodiformes, de repartició australiana, amb una sola espècie, Neoceratodus forsteri, els lepidosireniformes, típics de l’Amèrica del Sud, també amb una única espècie, Lepidosiren paradoxa, i els protopteriformes, amb un sol gènere, Protopterus, que habita a l’Àfrica; les espècies d’aquest últim gènere es caracteritzen perquè a l’època d’eixut resten en estat letàrgic dins una cavitat feta de fang i mucus que té un petit forat a través del qual respiren. Malgrat llur respiració pulmonar, no tenen res a veure amb l’origen dels amfibis, car són peixos sense coanes, és a dir, sense comunicació entre les fosses nasals i la boca.