Per extensió, hom parla també de dipol megnètic, que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics. Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues. El dipol es caracteritza pel moment dipolar, producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que les separa, i acostuma d’ésser mesurat en debyes. Hom no ha pogut escatir encara si els dipols existeixen de forma natural en els àtoms o si són el resultat d’interrelacions entre ells quan aquests s’acosten a causa del moviment a l’atzar. Postulant l’existència de dipols, hom pot correlacionar el model de núvol de càrrega i la teoria cineticomolecular amb la realitat experimental.
m
Química
Física