i doliòlids | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

doliòlids

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
zoologia zool
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.

L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina. Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna. Tenen dues grans cavitats (faringe i cloaca), que deixen un petit espai per a les vísceres. El desenvolupament és complex; presenten alternança de generacions: els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes, que, mitjançant cèl·lules ambulants (forocits) arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes. Les progemmes poden diferenciar-se en gastrozooides estèrils en les dues rengleres més externes, i les dues de més internes donen forozooides, que es converteixen en oozooides asexuats lliures; les altres dues fileres donen gonozooides, amb un ovari i un testicle. L’ou fecundat davalla fins al fons de la mar i, a través d’un estat larval, passa a oozooide. Viuen en les mars càlides; l’espècie Doliolum denticulatum és mediterrània.

Col·laboració: 
PCA
Llegir més...