En la doctrina jurídica actual predomina la concepció contractualista, que considera la donació un contracte que necessita per a la seva perfecció l’animus donandi i l’acceptació del donatari (acceptació de donació). El Codi Civil espanyol segueix aquesta doctrina i considera la donació com una forma d’adquisició de la propietat. Estableix un concepte únic de donació, superant la distinció entre donació entre vius i donació per causa de mort. Constitueixen limitacions a la donació el fet que el donant tingui capacitat de contractar i pugui disposar dels seus béns, que el donatari no estigui especialment incapacitat per la llei i que la cosa donada no consisteixi en un bé futur. La donació pot comprendre tots els béns del donant, bé que aquest s’ha de reservar el necessari per a viure.
f
Dret civil