Hom anomena dosi tòxica la que produeix símptomes de disfunció fisiològica en l’animal. La dosi letal (DL) és la dosi mínima mortal per a la totalitat dels animals tractats; quan la mortalitat és de la meitat hom empra la notació DL5 0. Rep el nom de dosi mínima efectiva la menor quantitat de substància capaç de produir un efecte. La dosi màxima és la quantitat màxima de substància que pot tolerar l’animal sense que es produeixin símptomes tòxics. La dosi terapèutica és la quantitat de substància que produeix un efecte medicamentós sense provocar símptomes tòxics, i és compresa entre la dosi màxima i la dosi mínima efectiva. El quocient entre la DL5 0 i la dosi terapèutica és l’índex terapèutic; com més alt és aquest valor, menys tòxic és el medicament. Hom calcula la dosi terapèutica per a un home d’un pes de 65 kg, tot i que diversos factors influeixen en la seva determinació. Els infants i les dones, sobretot les embarassades, són més sensibles a l’acció dels medicaments. Tant la via d’administració (oral, endovenosa) com la velocitat d’eliminació tenen molta importància en la determinació de la dosi unitària (la que hom pren cada vegada), la dosi diària (quantitat total en 24 hores) i la dosi total. L’acció d’un medicament depèn de la concentració en la sang que es pot aconseguir (nivell sanguini). Sovint hom modifica la composició dels medicaments a fi de retardar-ne l’absorció i, així, poder espaiar les dosis i facilitar-ne l’eliminació.
f
Farmàcia