duel

duelo (es), duel (en)
m
Història

Combat entre dues persones, voluntàriament acceptat, per escatir una qüestió considerada d’honor.

Sol ésser regulat per determinades normes i se celebra generalment en presència de testimonis o “padrins”. Té les seves arrels en el duel judicial de l’antic dret germànic, i s’estengué així per l’Europa medieval. A França, després del desafiament de Francesc I a Carles V, el duel es popularitzà, i a tots els països llatins, especialment durant els s. XVII i XVIII, el duel fou un costum generalitzat entre la noblesa. A Anglaterra, el duel no fou gaire popular, i restà abolit l’any 1818. Durant el s. XIX, gairebé totes les legislacions aboliren el duel; però la lenitat en el càstig n'impedí la desaparició total.