Va precedida d’un quadre anomenat preeclàmpsia, que es compon de diversos graus d’albuminúria, d’hipertensió arterial, d’edemes, d’oligúria i de trastorns subjectius (vertígens, escotomes centellejants, diplopia, cefalea, vòmits), que augmenten progressivament, fins que es desencadena la crisi, la qual evoluciona en quatre fases: la fase d’invasió, caracteritzada per contraccions fibril·lars localitzades a la cara i al coll, la fase tònica, amb contractura de tots els músculs del cos, cianosi de la cara i aparició d’escuma per la boca, la fase clònica, començada després d’una llarga inspiració, que dura alguns minuts, amb disminució progressiva del ritme de les contraccions, les quals no afecten les extremitats inferiors, i la fase de coma, d’intensitat i duració variables segons el nombre de crisis anteriors. La causa del procés és desconeguda. La preeclàmpsia afecta un 5% de les dones embarassades i l’eclàmpsia una de cada 200 malaltes preeclàmptiques. Cal un tractament precoç i correcte per tal d’evitar-ne una evolució fatal.
f