econometria

econometría (es), econometrics (en)
f
Economia

Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l’estadística i la matemàtica.

Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica. Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers. Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’estimació empírica i la comprovació. L’econometria és aplicada preferentment als camps següents: equilibri general, estàtica comparativa i parcial, models espacials i agregats, processos de decisió i distribució i mètodes estadístics. L’ús de la matemàtica i de l’estadística va lligat amb l’aritmètica política (aritmètica), però l’economia matemàtica no començà a prendre volada com a tal fins a Marx, Walras, tot el marginalisme i neoclassicisme i els estudis sobre els cicles i la demanda. L’econometria es diferencià el 1930 amb la fundació de l'Econometric Society, tot i que no constitueix pròpiament una matèria autònoma, sinó que forma part de totes les disciplines econòmiques, àdhuc de la història econòmica.