ecumene

m
Geografia

Conjunt de les terres habitades permanentment.

S'oposa a l'anecumene, sempre deshabitat. El límit entre totes dues àrees és denominat límit anecumènic. El concepte d’ecumene nasqué a Grècia en discutir hom la teoria de l’esfericitat de la terra i plantejar el problema de les seves dimensions. Eratòstenes afirmava que la gran illa del món o ecumene era una massa continental, voltada per la mar; també Estrabó seguí aquesta teoria.