L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació (activació), que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs (recuperació). Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cel·lular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs (polarització), d’activació (despolarització) o de recuperació (repolarització). Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cel·lular són positius davant l’ona i negatius al darrere. Els dipols produïts en un mateix instant durant l’expansió de l’ona d’excitació per tot el cor creen un camp elèctric variable a l’interior del cos, que funciona com un sistema conductor relativament uniforme. El camp elèctric cardíac pot ésser estudiat en diferents direccions, i hom pot distingir, segons la col·locació dels elèctrodes, diferents derivacions electrocardiogràfiques. En la pràctica clínica hom enregistra correntment 12 derivacions: les tres estàndards (bipolars) de les extremitats, les tres unipolars de les extremitats i les sis unipolars precordials.
f
Biologia
Electrònica i informàtica