Aquesta conservació dels morts d’una manera artificial ja era practicada a l’antic Egipte buidant les vísceres i omplint-les amb substàncies poc conegudes (bàlsams, resines, etc). Actualment hom intentà d’evitar la multiplicació de microbis destruint primerament tots els que hi ha en el cadàver, i impedint-ne una posterior contaminació. Cal aturar també els processos d’autòlisi dels sistemes enzimàtics del cadàver, per la qual cosa hom empra substàncies coaguladores de les proteïnes. El mètode d’embalsamament habitual consisteix a injectar per l’artèria caròtide uns quatre litres de líquid compost de formol, alcohol etílic, aigua destil·lada i hexametilenetetramina, uns dos litres per l’artèria general i un litre en cada cavitat pleural i també en les cavitats abdominal i cranial. Hi ha un mètode de conservació temporal que consisteix a donar diverses injeccions (intracardíaca, intracranial, intrapleural i en diferents regions musculars) de líquid conservador.
tr
Medicina