encebador

m

Bioquímica

Segment d’ADN que és reconegut per l’ADN polimerasa per a engegar la duplicació de l’ADN.

Aquest segment presenta un extrem lliure (3’) que admet residus de nucleòtids que el perllonguen en direcció 5'-3’. La cadena simple a la qual pertany l’extrem encebador és anomenada cadena encebadora, mentre que la cadena complementària preformada actua de cadena patró.