Hom en coneix dues variants: la metionina-encefalina i la leucina-encefalina, i els atribueix una certa inhibició dels missatges nerviosos del dolor. Actuen sobre els mateixos receptors que la morfina, als quals s’associen més fortament, i la seva acció és de curta durada perquè són ràpidament metabolitzades i no creen així addicció al mateix organisme. Hom en troba en petites quantitats a la hipòfisi i dins les neurones, d’on són alliberades en circumstàncies molt determinades. La seqüència d’aminoàcids de la metionina-encefalina es troba també formant part de la seqüència de la β-endorfina, que al seu torn és continguda dins la de la β-lipotropina, per bé que no és segur que la metionina-encefalina provingui de la disgregació d’aquestes molècules; la seqüència d’aminoàcids de la leucina-encefalina és compresa dins de la de la dinorfina.
f
Bioquímica