El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja al s VII restà fixat en aquest sentit al s XVIII. Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials (Rerum novarum, Mit brennender Sorge, Humani Generis, Pacem in terris, Ecclesiam suam, etc). Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita. Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví nombroses encícliques, entre les quals destaquen Veritatis splendor (1993), que estableix les bases de la conducta moral dels cristians, Evangelium vitae (1995), que constitueix una defensa aferrissada de la vida humana des de la seva concepció fins a la mort, i Ecclesia de Eucaristía (2003), sobre l’Eucaristia i l’Església. També va escriure 11 constitucions apostòliques, com ara Universi Dominici Gregis; 15 exhortacions apostòliques, com Pastores Gregis (2003), que fa referència al ministeri dels bisbes; 45 cartes apostòliques, com Misericordia Dei (2002) o Mane nobiscum Domine, sobre els bisbes i la fidelitat a l’eucaristia; i 18 motu proprio, com Carta a Alexis II pel retorn de la icona de la Mare de Déu Kazanlos Ancianos (2004).
f
Cristianisme