i endocarditis | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

endocarditis

endocarditis (es), endocarditis (en)
substantiu femeníf
Medicina
endocarditis (es), endocarditis (en)
medicina med
Inflamació de l’endocardi localitzada sobretot a les vàlvules.

Els principals tipus etiològics són l’endocarditis infecciosa i l’endocarditis reumàtica. De vegades hom fa extensiu aquest terme a diverses lesions trombòtiques o degeneratives de l’endocardi. Les alteracions anatomicopatològiques es caracteritzen per la presència de berrugues en la superfície de l’endocardi valvular i per canvis proliferants i exsudatius en la mateixa substància endocàrdica. Els resultats finals són les deformacions valvulars (valvulopaties cròniques) i els èmbols. Les deformacions valvulars són degudes a l’engruiximent, l’escurçament, la fixació i la deformitat de les valves i cordes tendinoses com a resultat de la cicatrització del procés inflamatori, amb la qual cosa resta impedida la perfecta funció del mecanisme de les vàlvules. Els èmbols són produïts pel despreniment de partícules de berrugues friables (que generalment contenen bacteris) o de trombes de l’endocardi parietal. L'endocarditis infecciosa es caracteritza per les lesions ulcerovegetants produïdes per gèrmens. La infecció s’implanta gairebé exclusivament sobre un endocardi prèviament alterat per una valvulopatia reumàtica o per una cardiopatia congènita. Les mutilacions valvulars poden arribar a provocar una insuficiència cardíaca ràpida. És deturada, gairebé sempre, amb l’antibioteràpia. La profilaxi en l’individu afectat té importància perquè la infecció és, sovint, d’origen bucodental. Els darrers anys, els casos d’endocarditis infecciosa han augmentat paral·lelament a l’increment del nombre de drogoaddictes a causa, sobretot, del fet comú entre els heroïnòmans de compartir les xeringues, les quals, quan estan contaminades, poden provocar sèpsies per estafilococs —els agents causants de l’endocarditis—, en les quals resulta especialment afectada la vàlvula tricúspide. L'endocarditis reumàtica es localitza selectivament a la vàlvula bicúspide o a la sigmoide aòrtica. La fase aguda va acompanyada gairebé sempre d’inflamació del miocardi, i les formes greus poden conduir a una insuficiència cardíaca precoç. El tractament, a més dels antics salicilats, disposa avui de la corticoteràpia i dels antibiòtics.

Col·laboració: 
RCPo / R
Llegir més...