epicureisme

Castellà epicureísmo (es), Anglès epicureanism (en)
m
Filosofia

Doctrina filosòfica d’Epicur de Samos i els seus deixebles.

Segueix l’escola cirenaica i centra, com ella, el fi humà suprem en el plaer que hom pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia. L’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa: essencialment, la por dels déus i de la mort. Per a això cal elaborar una teoria física, i, com que aquesta comporta un coneixement, una doctrina sobre aquest coneixement.

Així, el sistema epicuri comprèn la canònica, o doctrina del coneixement, la física, o doctrina de la natura, inspirada en el materialisme atomista, i l'ètica, o doctrina de l’ànima i del seu comportament. L’epicureisme, que es mantingué vigent fins al segle IV, ressorgí al segle XVII amb Gassendi i, posteriorment, a través d’aquest, amb el materialisme modern.