i epidemiologia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

epidemiologia

substantiu femeníf
Medicina
medicina med
Branca de la medicina que agrupa el conjunt d’activitats interdisciplinàries emprades en l’estudi dels factors del medi ambient, individuals o d’altra mena que amenacen la salut de l’home.

A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat. Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi”. Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions. Cal esperar el naixement de l’era pasteuriana, en la qual és descobert el paper dels agents patògens vius, per tal que sorgeixi l’epidemiologia com a ciència, no pas en el sentit estricte de l’estudi de les epidèmies, sinó de tota mena de malalties transmissibles per aquests agents patògens, que són aïllats i cultivats en el laboratori, i estudiades llurs reaccions serològiques i al·lèrgiques. Això permet de fornir una base objectiva d’estudi per a l'epidemiologia estadística, la qual, mitjançant sondeigs, permet d’estudiar els modes de vida, la reproducció i la conservació dels agents patògens. En aquest moment hom fixà el concepte de reservori (hoste animal, terra, aigua) i de vector (transmissor de l’agent patogen). Com a resultat d’aquest nou enfocament sorgí l'epidemiologia ecològica, que estudia el medi i detecta i preveu les conseqüències de l’acció cancerígena del DDT i els efectes de les pol·lucions indirectes de l’aigua per detergents o residus d’hidrocarburs. L'epidemiologia experimental trasllada al laboratori els fets recollits sobre el terreny. El coneixement de l’epidemiologia de les malalties transmissibles ha permès de posar a punt mètodes de lluita eficaços (vacunació, desinfecció, desinsectació, etc), mètodes profilàctics emprats a començament del s. XX, que, juntament amb la millora de les condicions d’higiene, actuen sobre el medi i sobre les relacions de l’home amb aquest medi.

Llegir més...