A la fase larval presenten segmentació, que desapareix en arribar a l’estat adult. Tenen el cos dividit en dues regions: una trompa anterior, que té una gran capacitat d’extensió, però no invaginable, i la part posterior, que comprèn el tronc amb la regió visceral, molt voluminosa. Tots els representants són marins i habiten sobre la sorra del fons o dins les fissures que apareixen en les roques. Els dos gèneres més característics són Echiurus i Bonellia. El gènere Echiurus ateny de 10 a 30 cm, i el cos presenta una disposició anellada, difosa, marcada per la presència de petites papil·les. Són característics del gènere els dos ganxos ventrals a la base de la trompa. El gènere Bonellia té com a espècie més característica B. viridis, que presenta un dimorfisme sexual molt acusat, les femelles tenen la forma del cos globosa, que mesura de 7 a 8 cm, i una trompa que pot arribar a mesurar 1 m. Habiten a les petites cavitats de les roques; capturen l’aliment mitjançant els moviments d’extensió de la trompa. Els mascles fan d’1,5 a 2 mm, són ciliats, no tenen tub digestiu i llur única missió és la reproductora.
m
pl
Zoologia