El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta; el peu és allargat i cilíndric. De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles. A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals. El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pal·lial. No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la superfície del mantell i pels captacles. L’aparell circulatori és rudimentari i la sang és continguda en sins i llacunes; el cor és una invaginació vesicular del pericardi i la circulació és exclusivament llacunar. Presenten dos ronyons sense connexió amb la cavitat pericàrdica. El sistema nerviós comprèn ganglis cerebrals, bucals, pleurals, pedis i viscerals. Els òrgans dels sentits són limitats a estatocists, òrgans gustatoris i els tentacles tàctils. Tenen els sexes separats; la gònada és única i va unida al ronyó dret, mitjançant el qual els gàmetes són expulsats a la cavitat pal·lial. La larva és una trocòfora en forma de baldufa. Els escafòpodes són tots marins i bentònics; viuen amb el peu introduït al fang i amb l’obertura de la conquilla girada cap amunt, i s’alimenten, sobretot, de foraminífers. N'hi ha unes cent espècies, que es troben a totes les mars del món. És típic el gènere Dentalium, del qual a la Mediterrània són freqüents les espècies D.vulgari i D.entalis, anomenades ullals.
m
pl
Malacologia