Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials: 41, 43, 44, 44m, 46, 46m, 47, 48 i 49. Hom el troba cristal·litzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n’ha estat identificada una varietat cúbica. Fou predita la seva existència per D.I. Mendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby (Suècia). El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita (Sc,Y)SiO2, que és a Noruega i Madagascar. Hom obté el metall per acció simultània del clor i del carboni a 800°C sobre el mineral, i dissolent els clorurs formats en aigua, els quals són separats en passar a través de resines bescanviadores d’ions. En contacte amb l’aigua, la descompon amb despreniment d’hidrogen. Tanmateix, l’escandi és un metall poc conegut i el seu estudi topa amb la dificultat que presenta d’obtenir-lo en l’estat pur.
Propietats físiques de l’escandi
| Sc | |
| nombre atòmic | 21 |
| pes atòmic | 44,956 |
| estructura electrònica | [Ar] 3d14s2 |
| estats d’oxidació | +3 |
| densitat | 3,0 g/ml |
| punt de fusió | 1539 ºC |
| punt d’ebullició | 2832 ºC |
| radi iònic (Sc+3) | 0,732 Å |
| potencial d’ionització | 6,54 eV |