escandi

Sc (simb.)

m
Química

Element metàl·lic pertanyent al grup III B de la taula periòdica, de color gris clar i valència 3.

Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials: 41, 43, 44, 44m, 46, 46m, 47, 48 i 49. Hom el troba cristal·litzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n'ha estat identificada una varietat cúbica. Fou predita la seva existència per D.I.Mendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby (Suècia). El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita (Sc,Y)SiO2, que és a Noruega i Madagascar. Hom obté el metall per acció simultània del clor i del carboni a 800°C sobre el mineral, i dissolent els clorurs formats en aigua, els quals són separats en passar a través de resines bescanviadores d’ions. En contacte amb l’aigua, la descompon amb despreniment d’hidrogen. Tanmateix, l’escandi és un metall poc conegut i el seu estudi topa amb la dificultat que presenta d’obtenir-lo en l’estat pur.

Propietats físiques de l'escandi

Sc
nombre atòmic 21
pes atòmic 44,956
estructura electrònica [Ar] 3d14s2
estats d’oxidació +3
densitat 3,0 g/ml
punt de fusió 1539 ºC
punt d’ebullició 2832 ºC
radi iònic (Sc+3) 0,732 Å
potencial d’ionització 6,54 eV