i escarabeu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

escarabeu

substantiu masculím
Art
art art
Amulet o segell de pedra o de pasta vítria que representa l’escarabat piloter egipci (Scarabaeus sacer).

A la part inferior, plana, porta un breu text o un element decoratiu. Simbolitzava la creixença i l’esdevenir, i entre els egipcis era anomenat khepror. Solia ésser de dimensions reduïdes, i presentava una gran varietat de tipus: hi ha escarabeus de cor, destinats a substituir aquesta víscera en la mòmia a fi d’assegurar-se'n l’ajut en el judici d’ultratomba; n'hi ha de commemoratius, inscrits amb un text molt breu, llevat dels d’Amenhotep III, que commemoren les seves caceres, els seus matrimonis, etc; els anomenats hiksos, així mateix, són d’un gran interès històric, cronològic i onomàstic, atesa la gran escassetat de fonts del segon període intermedi. Els escarabeus són peces molt fàcils de falsificar. A part els de'Egipte, hom n'ha trobats a Síria i a Palestina. Els fenicis i púnics en crearen també d’altres, inspirats en la decoració i els jeroglífics egipcis. Els escarabeus arribaren a l’Occident a través dels fenicis i dels cartaginesos, que els adoptaren. El centre principal de troballes en terres catalanes és, doncs, l’illa d’Eivissa, única colònia important cartaginesa als Països Catalans. Pel comerç s’estengueren a altres zones. Així hi ha troballes a la ciutat grega d’Empúries, i a diversos centres de poblament ibèric de Catalunya i del País Valencià.

Col·laboració: 
RaG / MTa
Llegir més...