Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món (Zaratustra), del regne messiànic (judaisme), de la vinguda del regne de Déu (cristianisme) o del paradís (islam). Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres. Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits: cel i infern. En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’Israel per a la fi dels temps, esdeveniments centrats en la persona del Messies i en la instauració del seu regne. Aquest, com a nova creació, revela el sentit de la primera, i, com a darrera etapa de la història de la salvació, inclou tots els homes i tots els pobles en la participació dels béns messiànics de la Nova Aliança. Com a definitiva revelació del Déu del Sinaí, que es manifesta al Poble com el que serà, i com el que ja és, per la fidelitat a les seves promeses, el regne messiànic, malgrat el seu caràcter futur, es fa present en l’opció col·lectiva del Poble a favor de l’Aliança: ésser fidel a l’Aliança vol dir, doncs, viure l'esperança escatològica i participar de la victòria definitiva del Déu vivent sobre la mort. Tanmateix, els desastres nacionals d’Israel crearen en el medi jueu una literatura apocalíptica —emprada sovint en els escrits profètics i àdhuc en els llibres del Nou Testament—, que explica els fets escatològics com una destrucció del món present, que serà substituït per un món futur. La comunitat dels deixebles de Jesús, convocada pels esdeveniments pasquals, es defineix davant el poble com la comunitat escatològica: Déu, ressuscitant Jesucrist d’entre els morts, ha inaugurat els últims temps, oberts a jueus i no jueus. El judici de Déu —el de la Creu— ja s’ha acomplert, però encara no s’ha manifestat: els creients esperen la parusia o manifestació gloriosa de Jesucrist a l'últim dia, quan el Regne, ja iniciat en aquest món, arribarà a la seva perfecció. Per la fe, hom participa en l’esdeveniment escatològic (Jesucrist ressuscitat), participació que es farà palesa en la resurrecció dels morts. Però la proximitat d’aquest esdeveniment no és cronològica: el món gemega tot esperant la redempció dels fills de Déu, fins que arribi l’infantament dolorós del cel nou i de la terra nova, moment del judici universal (judici final).
f
Religió
Cristianisme