escatosos

m
pl
Herpetologia

Ordre de rèptils de cos allargat i cilíndric, cobert d’escates o plaques còrnies escutiformes, amb l’òrgan copulador del mascle format per dos hemipenis que s’ajunten durant l’erecció i formen un espermatiducte, i amb l’obertura cloacal transversa.

L’os quadrat és mòbil, i l’esquelet cranial presenta una sola fossa temporal. Es divideixen en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis. La filogènia clàssica aparella els escatosos (la tuatara neozelandesa) amb els rincocèfals, deixa els crocodilians en una branca paral·lela (on també se situarien els ocells) de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents i situa els quelonis a la base d’aquest arbre evolutiu.