escot
| escota

f
m
Etnologia

Individu d’un poble procedent del NW d’Irlanda.

Els escots saquejaren Britània al s III. A l’alta edat mitjana colonitzaren la part occidental d’Escòcia i s’establiren a Argyll, on formaren el regne de Dalriada. Llur cristianització fou consolidada per Columbà, i reberen la influència de la cultura celta: idioma gaèlic i organització civil en tribus i religiosa en abadies. S'enfrontaren sovint als pictes, fins que Kenneth Mac Alpin fusionà els dos pobles (844) i inaugurà a Escòcia una dinastia que durà fins el 1286.