escotisme

m
Filosofia

Doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus seguidors, representada actualment per l’escola franciscana.

En són trets característics la univocitat de l’ésser, la individualitat (hecceïtat), la diferenciació formal, el realisme metafísic, el voluntarisme i l’intuïcionisme psicològic. Fou declarat doctrina oficial de l’orde franciscà el 1593. En són els principals representants medievals l’aragonès Antonio Andreas (~1280-1320), que fou el més fidel, doctrinalment, dels deixebles de Duns Escot a París i l’autor de l'Expositio in metaphysicam, atribuïda durant molt de temps al mateix Duns Escot, i els anglesos Walter Burleigh (?-1343) i Thomas Bradwardine (~1290-1349). Als Països Catalans, l’escotisme fou representat principalment per Francesc Eiximenis.