i escriba | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

escriba

escriba (es), scribe (en)
substantiu masculím
Història
escriba (es), scribe (en)
història hist
A l’Orient Pròxim i Mitjà antics, persona versada en l’escriptura del seu país.

A Mesopotàmia gaudí d’un gran prestigi a causa, sobretot, de la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que li exigia un alt grau d’especialització. N'hi havia de moltes menes (dels temples, de l’exèrcit, etc) i, a diferència d’Egipte, hi ha documentades també dones escriba, per bé que de forma excepcional. És, però, a Egipte on apareix, potser més ben definida, la figura de l’escriba. Era el funcionari per excel·lència (qui dominava l’escriptura egípcia en controlava l’administració), indispensable per a tothom i per a tot. D’això, n'era ben conscient, com ho proven una colla d’obres destinades a la seva formació (Kemyt i la Sàtira dels oficis, del Regne Mitjà, o les nombroses miscel·lànies d’època ramèssida) que en lloen la professió i minimitzen totes les altres. Aquest sentiment de pertànyer a un cos superior li venia també d’una educació força completa, car segons una famosa obra del regnat de SethiII (Una carta satírica) hom exigia a l’escriba de saber, a més de lletra, tècnica (com és ara transportar un obelisc), geografia (molt important, sobretot al Regne Nou), intendència (forma d’avituallar un exèrcit en campanya), comptes en general i, en alguns casos, llengües (com ho testimonien, per exemple, les cartes d’Al-Amārna, en escriptura cuneïforme). A causa de la multiplicitat de tasques encomanades a l’administració egípcia —una de les més complexes que ha existit—, hi havia moltes classes d’escriba (de l’exèrcit, dels temples, dels equips d’obrers, etc), encara que alguns treballaven per a particulars i d’altres no exercien. Destaquen els de la Casa de Vida (una mena d’escriptori, en el sentit medieval del terme), als quals és deguda la còpia i la redacció dels tractats religiosos i màgics (com el Llibre dels Morts) dels mèdics (el papir Edwin Smith, per exemple) i de les inscripcions (com les esteles) i, així mateix, els del tresor reial, que s’encarregaven, entre d’altres tasques, de la còpia de determinades obres literàries (com els contes). Els escribes, que tenien Thot —déu de l’escriptura i de la saviesa— com a patró, constituïen un important grup de pressió (els altres eren l’exèrcit i el clergat) i gaudien d’un gran prestigi intel·lectual en un país on la majoria de la població era analfabeta. No és rar, doncs, que siguin un tema freqüent en l’art egipci (a les escultures, relleus i pintures) i que signin sovint llurs obres, a diferència del que succeeix amb els artistes egipcis, majoritàriament anònims.

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...