Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, els escultors formaren part, generalment, de la confraria dels fusters, amb nombroses connexions amb l’ofici de daurador. A Barcelona, pertanyien a la dels picapedrers i molers; a Mallorca, formaven part (1578) de la dels pintors i brodadors, i després de diversos canvis es constituïren en col·legi amb els pintors el 1657. A Barcelona, després d’una primera temptativa el 1605, es constituïren en gremi propi el 1680 (confraria d’escultors, arquitectes i entalladors), que aplegava tant els qui treballaven la fusta i l’alabastre com la pedra, el qual experimentà un fort creixement al segle XVIII. Durant el regnat de Carles III d’Espanya, els gremis d’escultors entraren en contacte amb les acadèmies de belles arts, i foren suprimits per ordre reial el 1785.
f
m
Escultura