i esfinx | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

esfinx

esfinge (es), sphinx (en)
substantiu masculím
substantiu femeníf
Arqueologia    Mitologia
esfinge (es), sphinx (en)
La Gran Esfinx de Gizeh, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia

mitologia mit i arqueologia arqueol
Figura fabulosa amb cap humà i bust de dona, urpes de lleó, ales d’àguila, cos de lleó o de gos i cua de lleó o de drac.

Tant la idea de l’esfinx com la seva representació plàstica són producte de l’Egipte faraònic, on adquirí una gran difusió, sobretot en l’arquitectura. Partint de la idea del lleó, que simbolitzava el protector dels llocs sagrats, els sacerdots heliopolitans conferiren a l’animal un cap humà amb la fesomia del faraó regnant.

L’exemple més antic és la Gran Esfinx de Gizeh, esculpida en època de Kefren a partir d’una prominència rocallosa propera a la rampa de la seva piràmide. Fa 57 m de llargada, 20 d’alçada i 4 d’amplada i ha estat desenterrada a l’antiguitat i en els temps moderns. Bé que sense les seves proporcions gegantines, els exemples d’esfinxs abunden a Egipte (les avingudes d’esfinxs de Karnak) i hom n'ha trobades també a Núbia i a Síria. En època grecoromana apareix un tipus d’esfinx alada amb una pota sobre una roda, el significat de la qual no és conegut.

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...