espiroquetals

protozoobacteris
m
pl
Biologia

Ordre de bacteris unicel·lulars no fotosintètics amb cèl·lules extraordinàriament llargues, que s’enrotllen en espiral i atenyen de 30 a 500 μ.

Tenen axostil i es mouen descrivint corbes cap endavant i cap endarrera, però mantenint sempre llur estructura helicoide. Habiten generalment a l’aigua bruta i corrompuda. Hi ha bacteris sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties, com la sífilis, infeccions ictèriques, febres recurrents, etc. L’ordre es divideix en la família de les espiroquetàcies i la de les treponematàcies.