estequiometria

f
Química

Branca de la química que estudia les relacions numèriques segons les quals reaccionen els elements o els composts per a formar una nova combinació.

Aquest terme és molt emprat en química analítica per a indicar les relacions de pes entre els distints components de l’equació, sobretot en l’anàlisi gravimètrica. Les relacions estequiomètriques són donades per la llei de les proporcions recíproques o de Richter (1792), la de les proporcions definides o de Proust (1801), la de les proporcions múltiples de Dalton (1803) i la dels volums de combinació o de Gay-Lussac (1808).