Se subdivideix en isomeria òptica i isomeria geomètrica. Aquesta diferència de configuració, en un àtom de carboni saturat, és possible perquè les seves valències són dirigides cap als quatre vèrtexs d’un tetràedre el centre del qual és ocupat per l’àtom de carboni, i té lloc quan els quatre àtoms o grups d’àtoms enllaçats al carboni central són diferents, puix que aleshores hi ha dues maneres possibles de distribuir aquests quatre grups d’àtoms. Les dues configuracions que en resulten no són superposables, sinó que són com la imatge especular l’una de l’altra; hom diu que els composts resultants tenen configuracions oposades i són anomenats estereoisòmers. L’existència d’estereoisòmers és d’una gran importància en els sistemes biològics. Generalment, a la natura hi ha només un dels possibles estereoisòmers i, moltes vegades, mentre l’un és farmacològicament actiu, l’altre no ho és.
f
Química