Aquesta àmplia confederació es formà durant els s. XIV i XV. La integraven fonamentalment els gremis relacionats amb la guarnició de cavalleries, als quals s’havien unit d’altres de ben diversos. Al s. XV la confraria es componia de tres grups principals: cotamallers, cuirassers i fivellers, relacionats, respectivament, amb la vestimenta dels cavallers, dels freners, sellers i guarnicioners, i dels pintors, dauradors, batifullers, oripellers i guadamassilers, aquests darrers separats el 1600, i els primers també a la fi del s. XVI i al principi del XVII. Al s. XVIII integraven la confraria quatre gremis: sellers i guarnimenters, units el 1725, basters, albarders i morrallers, units entre ells el 1766 i amb els borrallers el 1798; brodadors; courers i llautoners, gremi que comprenia una dilatada gamma de treball de metalls. Cada ofici disposava d’autonomia interna, però existien cònsols i prohoms comuns, i els mestratges es concedien d’una manera conjunta. La confraria dels freners ostentava el primer lloc en la jerarquia dels menestrals, i mantingué, a la darreria del s. XVII, una dura lluita amb els argenters per qüestions de precedència. La importància econòmica dels oficis minvà durant els s. XVII i XVIII. La fallida institucional del 1714 motivà la pèrdua del prestigi social que li donava la situació en el Consell de Cent, i el nivell social del gremi romangué reduït al que li corresponia per la seva escassa importància econòmica. La confraria decaigué durant el s. XVIII. Les últimes ordinacions foren les del 1834.
m
Història