i estiatge | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

estiatge

estiaje (es), low water (en)
substantiu masculím
Geografia
estiaje (es), low water (en)
hidrografia hidrog
Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada.

Pot ésser degut a diverses causes: en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa. Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals. En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera. Durant l’estiatge les aigües corren pel canal d’estiatge, el qual divaga per l’interior del llit aparent o ordinari del riu. Als Països Catalans, l’estiatge constitueix un dels elements característics del règim fluvial pel seu caràcter accentuat. Hom n'ha enregistrats de totals a rius força importants: el Cardener a Manresa, el Guadalop i el riu de la Sénia, a l’estiu; el Segre a la Seu d’Urgell, el Flamisell i l’Éssera a Vilanova, glaçats, a l’hivern. Estiatges no superiors a 0,1 (prenent per unitat el mòdul mitjà): la Muga, el Segre a Ponts, i fins i tot l’Ebre a Tortosa (0,055); entre 0,1 i 0,2, el Fluvià a Crespià, el Segre a Lleida i el Túria a l’estació d’Aigües Potables. Els normals, és a dir, els períodes d’aigües més baixes, se situen entre 0,2 i 0,8 i, més correntment, entre 0,4 i 0,7. Els rius dels vessants directament mediterranis, al nord i al sud de l’Ebre, el tenen a l’agost, abans de les pluges equinoccials. Els rius de la conca de l’Ebre en solen presentar pel gener (els pirinencs) o pel setembre (els de la plana).

Col·laboració: 
JNo / JRe
Llegir més...