i estoïcisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

estoïcisme

estoicismo (es), stoicism (en)
substantiu masculím
Filosofia
estoicismo (es), stoicism (en)
filosofia filos
Escola filosòfica grecoromana.

Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme: l’estoïcisme primitiu (s. III aC), representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip; l’estoïcisme mitjà (s. II-I aC), representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals; i l’estoïcisme nou (s. I), representat per Sèneca, Epictet i Marc Aureli, que, a partir del seu tractament de temes ètics, influí en el món politicosocial romà. Els estoics divideixen, en general, la filosofia en lògica, física i ètica. L’ideal de l’estoic és l’exercici de la virtut, que hom aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí i la lluita contra les passions. L’estoïcisme tingué una gran repercussió en el pensament occidental i influí especialment sobre el Renaixement.

Col·laboració: 
MPS
Llegir més...