etmoide

m
Anatomia animal

Os curt i compacte, central, imparell i simètric, format per una làmina vertical central, una làmina horitzontal perpendicular a la primera i dues masses laterals.

Situat a l’escotadura etmoidal del frontal i davant l’esfenoide, s’articula amb aquests i també amb els ossos palatins, els nasals, els maxil·lars superiors, l’unguis i el vòmer. Constitueix el sostre i les parets laterals de la cavitat olfactiva.