Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la. Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques. Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins al s XVI en la Utopia (1516) de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol (1623) de T.Campanella. El científic anglès Francis Galton, cosí germà de Ch.Darwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia; en la seva obra cabdal Hereditary Genius (1869) considerà el problema del millorament de la població com una qüestió d’ordre biològic i intentà de demostrar que les aptituds mentals són hereditàries i es conserven a través de les generacions; el 1904 portà a la pràctica les seves idees i creà l’oficina d’enregistrament eugènic. D’aleshores ençà les oficines eugèniques s’expandiren per Anglaterra i els EUA; l’estat d’Indiana fou el primer (1907) a promulgar i aplicar una llei per a esterilitzar els malalts mentals, els boigs i els epilèptics; el 1940 ja existien lleis semblants a trenta estats dels EUA; del 1907 al 1950 s’havien efectuat als EUA més de 50 000 esterilitzacions. A partir del 1930, gairebé tots els estats del món tenien societats d’eugenèsia. Després del 1930 l’eugenèsia galtoniana fou modificada per la presa de consciència d’un gran nombre de científics sobre els problemes sorgits del desenvolupament de la civilització tecnològica. Així, el 1945 aparegué un veritable corrent d’humanisme científic com a resultat de les publicacions de L.Stoddard i R.B.Fosdick, corrent que es demana fonamentalment si és possible d’alguna manera de poder controlar el sentit de l’evolució de la raça; hom conclou que és un problema en el qual intervé la genètica, la sociologia, la psicologia, la pedagogia, l’economia, la medicina i l’ètica. Si mesures d’ordre eugènic són aplicades només amb l’aprovació del poder polític, pot esdevenir un instrument perillós en mans de l’estat. La política racial del nazisme fou en gran part inspirada per suposats criteris eugènics sobre la superioritat de la raça ària. Actualment l’eugenèsia com a ciència independent ha desaparegut; per contra, ha sorgit l'eugenisme, que obeeix més a un estat d’esperit que a uns postulats científics establerts.
f
Biologia
Sociologia
Medicina